El maravilloso universo de Juanjo Sáez

Gracias a una de mis compañeras de clase han caído en mis manos dos libros escrito por Juanjo Sáez, la verdad es que me he llevado una gran sorpresa por que no sabía que había publicado nada en gran formato, para mi referirme a gran formato es escribir ni mas ni menos que un libro, si puedo parecer un cómic pero creo que es un híbrido de los dos.

Juanjo y yo pertenecemos prácticamente a la misma promoción de la escola massana donde pude ver sus inicios con el circulo primigenio hará ya mas de 10 años, después durante muchos mas  hemos vivido la misma escena modernesca de Barcelona, Nitsa (Sideral Snif 😥 ), sonar, B.A.M.… solo le falto adentrarse en lo oscuro para rematar.

Me han encantado sus libros porque ha sido como recorrer parte de mi historia y aunque tengo que reconocer que tengo envidia cochina de sus triunfos y que el puede vivir de su trabajo y yo no, me alegro muchísimo de sus éxitos, espero que el futuro le aguarden muchos mas y solo me queda agradecerle las risas que me ha arrancado con los dos libros que me han llegada de el a mis manos.

Juanjo Sáez

Juanjo Sáez

P.D. Juanjo eres un puñetero crack.


Juanjo Sáez
Juanjo Sáez

Juanjo Sáez (Barcelona, 1972). Descendiente de un pastelero, se ha convertido en dibujante profesional y estrella de la nueva cultura underground barcelonesa.

Estudió en la escuela Massana y fue en esa época cuando, junto a unos amigos, lanzó el fanzine Círculo primigenio, una publicación que le abrió las puertas al mundo de la ilustración, el humor y la crítica gráfica.

Es autor de varios trabajos publicitarios para marcas internacionales con los que se ha reconocido su talento: obtuvo el primer premio en el Festival de publicidad de San Sebastián y dos premios oro en el Festival Internacional de publicidad de Cannes.

En la actualidad colabora en varias publicaciones: El Periódico de Cataluña, La Luna de El Mundo y Rock de Lux, aunque su trayectoria profesional despegó en revistas gratuitas de tendencias: AB, .H, entre otras.

Es autor de dos libros
  • Buenos tiempos para la muerte, noveliña gráfica (Morsa, 2000)
  • Dentro del sombrero, literatura infantil ilustrada, (Kónikos, 2001)
  • Viviendo del cuento, novela gráfica, (Mondadori, 2004) << Estoy leyendo este actualmente.
Este lo leí esta semana.
  • El Arte. Conversaciones imaginarias con mi madre, novela gráfica (Mondadori, 2006)
  • Autor: Juanjo Sáez
    Editorial: Mondadori
    Colección: Reservoir books
Enlaces de interés y eso:

Dreadstar – Jim Starlin

 Dreadstar

Starlin, Jim. Dreadstar. 27 còmic books. Barcelona: Planeta DeAgostini, 1985-1993

Dreadstar

Este es el que era cuando pequeño mi tebeo favorito, aunque no era un aférrimo fan del mundo del cómic por alguna extraña razón este me apasionaba, aunque la lastima que solo durara 16 episodios en su primera edición.

Mas adelante se volvió a editar y si no me falla la memoria se llego a los 27 números, pero esos los desconozco por cuando eso paso el comic dejo de ser interesante para mi, navegando me encontré con esta página que me pareció interesante.


La ciència ficció és un gènere molt recurrent en còmic. Procedent de la literatura, amb un Jules Verne i un Isaac Asimov com a exemples paradigmàtics dels segles XIX i XX respectivament, ha traspassat les seves fronteres naturals per enriquir, entre d’altres, el cinema i el còmic. Hi ha molts de tipus de ciència ficció, la positiva i la pessimista, l’espectacular i la científica, la seriosa i la parodiadora…

En cinema, per exemple, tenim dos famosíssims films que pertanyen a extrems oposats del mateix gènere: 2001, a space odyssey (1969, Stanley Kubrick), amb un plantejament que cerca la credibilitat científica i que planteja un futur (ara ja un passat) no gaire esperançador, i Star Wars (1977, George Lucas), que posa al servei de l’espectacle la parafernàlia habitual del gènere amb naus, làsers, estacions espacials, viatges a la velocitat de la llum, etc


Dos plantejament igualment vàlids que han tengut les seves respectives influències posteriors. Dreadstar és un còmic que beu directament de l’ona expansiva que va provocar la saga galàctica de Lucas. També és una epopeia estelar en la que un grup d’éssers al voltant del protagonista, en Vanth Dreadstar, pretén acabar amb el domini universal de l’Església de l’Instrumentalitat, dirigida per l’Alt Senyor Papal.És una sèrie que Planeta DeAgostini va intentar treure en dos moments diferents.

Un l’any 1985 en còmic books mensuals que tengueren una continuïtat de devuit números, deixant penjada l’acció en un punt àlgid. Anys després ho intentaren un altre pic des del principi, amb el mateix format, i només varen arribar al número vint-i-sis més un anual, quedant també la cosa un poc a l’aire. Així i tot, el lector pot abordar l’obra satisfactòriament perquè està formada per diversos arcs argumentals que es van solapant, creant una gran història a partir de petites històries.

Per a crear aquesta saga, el seu autor, el nordamericà Jim Starlin, va conjuntar el gènere de la ciència ficció amb el dels superherois. Gairebé tots els personatges bons i dolents que apareixen per les seves pàgines tenen poders que fugen de la normalitat, destacant els d’en Dreadstar, que no s’aturen de créixer número darrere número, els del mag Syzygy Darlock, que només viu gràcies als seus extraordinaris poders místics, i l’Alt Senyor Papal, amb una energia interior desorbitada.

L’enfrontament entre el grup d’en Dreadstar i l’Església és progressiu i el seu creixement fa pujar de to la història fins a extrems insospitats, arribant a morir diversos personatges principals durant els combats.Jim Starlin no és un gran dibuixant però el seu art esdevé eficient a l’hora de traduir en imatges la història desbordant en imaginació.

Els dissenys en general són un poc ingenus a excepció del vestuari de l’Alt Senyor Papal i poca cosa més. A les vinyetes hi predominen els escorços forçats, les postures teatrals i els vestits cenyits però en certa manera tot això forma part de l’encant de la sèrie.

Dreadstar és, en fi, una sèrie que ha envellit amb el pas dels anys però que es deixa llegir bé i, el més important, segueix entretenint tant com sempre.Jaume Salvà i LaraArticle publicat originàriament al núm. 68 de L’espira (24-III-2002), el suplement cultural del Diari deBalears

Por lado hoy hice una cosa que quería hacer desde hace mucho tiempo, simplemente subir a la azotea de mi edificio por dos razones:

  • 1 Para relajarme y disfrutar de la espectacular vista de Barcelona.
  • 2 Para ver el nivel de seguridad externo de la red wireless .

La verdad es que creo que lo voy a repetir mas a menudo, y me gustaría un día que fuese por la noche para verlo todo iluminado.

  • + Info de este cómic.
  • + Info sobre el universo del cómic en esta página.
————————-The End—————————